Exercici anaeròbic o aeròbic per perdre pes?

Si practiqueu esport segur que us sonen les paraules activitat anaeròbica i aeròbica. És una classificació per diferenciar quan el nostre cos utilitza oxigen o no en la producció d’energia. En qualsevol activitat en la que es mobilitza musculatura es necessita energia. La musculatura utilitza com a primera i principal font d’energia la glucosa, un sucre. Com a segon terme utilitzarà els àcids grassos, greixos. Perquè aquests puguin ser utilitzats és necessari que hi hagi un bon subministrament d’oxígen.

Les activitats anaeròbiques, aquelles en les que no s’utilitza oxígen, són activitats intenses i de curta duració com exercicicis de musculatura. Les demandes energètiques de la musuclatura són tant inmediates que el cos no es capaç d’oferir les necessitats d’oxígen que caldria. Es per això que s’utilitza el glucògen que s’emmagatzema en la musuclatura com a font d’energia. En aquest procés es produeix àcid làctic, un rebuig de la combustió necessaria del glucògen per l’obtenció d’energia. L’àcid làctic acidifica el nostre organisme i causa una mala contracció muscular. Un cop l’activitat intensa finalitza el cos es capaç de subsministrar l’oxigen i recuperar la funció muscular.

En el cas de les activitat aeròbiques, en les que s’utilitza oxigen, són activitats de menys intensisitat i molta continuïtat, com córrer, caminar, natació, ciclisme, etc.

Com a combustible s’ultilitzen els hidrats de carboni i les grasses. Inicialment s’utilitzarà el sucre com a font d’energia i al cap d’aporximadament 20-30 minuts s’utilitzaran les grasses. Com dèiem és molt important respirar correctament perquè l’oxígen, imprescindible per cremar grasses sigui present en aquesta combustió.

Per cremar greix practicant exercici has de tenir en compte que les millors activitats són aquelles de llarga durada (1 hora) i que no impliquen una situació d’estrès pel cos. Per altra banda no oblidis que respirar és bàsic. Si et vols posar en forma fes exercicis diraris de respiració.

Veggie Runners

La setmana passada vam participat a un event esportiu a Barcelona i ens cridar l’atenció una samarreta d’una noia que hi deia: UDV (Unió Deportiva Vegeteriana). Un cop a casa, vam investigar i  trobar una plataforma d’un grup de persones de tot Espanya que els agrada l’esport i són vegetarians. Han creat un web ple d’informació: menús i recomanacions per esportistes vegetarians, plans d’entrenant, etc.

Si practiqueu esport, encara que no segui una dieta vegeteriana us recomanem que hi doneu un cop d’ull, segur que hi trobareu alguna cosa interessant!

http://veggierunners.es/

Cerimònia del te

Existeixen moltes tradicions i cerimònies relacionades  amb l’ alimentació. La cerimònia del te n’ és una d’ elles. Es tracta d’ un ritual mil·lenari que té gran ressò, sobretot, a Japó i Xina.  Aquest ritual té com a objectiu ” viure el moment”, preparant tots els sentits perquè es concentrin només amb la cerimònia. Consisteix en preparar i oferir te verd en pols als invitats. Aquest procés dura quatre hores i inclou un àpat i dos classes de te (koicha i usucha).

Es tracta d’una serie de passos on l’ estètica, l’ harmonia, la cultura… Tenen un paper molt important. Per exemple, les flors, aromes, la porcellana, la textura del menjar…. Són aspectes que es tenen molt en compte. L’ amfitrió pot passar dècades per aprendre i dominar tots els factors relacionats amb la cerimònia del te: servir el te correctament, apreciar l’ art, la poesia, cal·ligrafia, aprendre a cuinar, a cuidar un jardí… A l’ habitació del te, no es parlarà de temes sense importància, sinó que, tractaran sobre la bellesa de les manifestacions naturals i del utensilis. Però, sobretot, és molt important el respecte al mestre.

És a dir, que  “El camí del te”, que és com també s’ anomena el ritual, és més que un passatemps.

Hi ha una sèrie de normes, anomenades temae,  a tenir en compte i que convé seguir. Cal que el convidat estigui relaxat, llavors el mestre li oferirà aigua freda per beure i rentar-se les mans. Seguidament, l’ amfitrió, servirà el te en bols. Aquest te es combina amb aigua calenta i es cola amb un colador de bambú en el cas del Japó.  Els convidats s’ asseuran al terra al voltant d’una taula. Per prendre el te, caldrà que l ‘ agafin amb la mà esquerra i passar-lo seguidament a la dreta. És important fer aquest últim pas ja que, així es demostra respecte al mestre. Un cop acabat el te del bol caldrà, de nou, girar-lo cap a l’ esquerra.

En altres països on es realitza també el ritual, es poden apreciar petits diferències. Per exemple, a la Xina, les fulles de te s’ afegeixen  en una tetera de fang. Serveixen la tassa fins a la meitat ja que es considera que l ‘altra meitat, està plena d’ amistat i efecte. En aquest cas caldrà beure-la en tres glops. Al Marroc,es serveix el te des de lo alt i en gots pintats d’ or. En el cas de Rússia, abans de consumir-lo, es posen un terró de sucre a la boca…. I vosaltres, com el preneu?